Aquests programes s'han d'instal·lar a l'ordinador de treball per poder començar a crear els documents corresponents, que es desen al mateix ordinador on es troba el programa. Això vol dir que per accedir al document cal anar a l'ordinador on està desat. Si teniu el document desat al vostre ordinador personal a casa vostra, ja sabeu que no hi teniu accés des del centre de treball. I aquí és on els llapis de memòria resulten tan pràctics!
En d'altres sistemes, per exemple a les aules d'ordinadors, sol haver un ordinador servidor del qual depenen un seguit d'ordinadors formant una xarxa local. Aquest servidor té una carpeta compartida a la qual poden accedir les persones que treballen des d'aquests ordinadors de la xarxa local. Però igualment, cada persona treballa a un ordinador independent i amb un programa independent.
Quines implicacions té això? Per exemple, que si voleu proposar que una de les activitats d'un grup d’alumnes impliqui la creació d'un document entre diverses persones, no és gens fàcil coordinar el treball: caldrà que es vagin enviant diferents versions del document (i vigilar amb els noms que tenen), fer control de canvis i intercanviar els fitxers per correu electrònic o via pendrive.
Hi ha una altra opció? Doncs sí: treballar a la xarxa. L'únic programa que cal que estigui instal·lat a l'ordinador és el navegador, per exemple el Firefox o el Chrome. No cal instal·lar cap programa d'edició de textos, o de presentacions, o de fulls de càlcul i es pot donar accés a diverses persones al mateix document, de manera que l'edició col·laborativa se simplifica molt. A més aquests documents es poden baixar en diversos formats per ser lliurats en forma de fitxer. També es poden compartir, de manera que podreu revisar directament tant el procés de creació com el resultat final. Tot això i molt més és el que permet fer Google Drive a través del mateix compte que emprem per al nostre correu XTEC o GMAIL.
